Un noi provincial a la gran ciutat veu la vida a través de la lents del cansament, l'absurditat i la desesperació—des de les cançons de la seva àvia fins als drames comunitaris i la recerca de la felicitat en pans de massa untats de maionesa. Les seves històries sobre les províncies, la psicoteràpia i l'amistat masculina ens recorden que en una època de constant convulsió i conflicte intern, la veritable proximitat és una raresa, i la felicitat no és un crit estrident sinó una discreta capacitat de sobreviure i no rendir-se. De vegades sembla que tot aquest humor és una manera de no tornar-se boig, però en això rau el seu valor innegable.
61
4,0
