La llibertat, el drama i l'absurditat provincial s'entrellacen aquí en una dansa estranya—des del blat sarraí fins a les toxines familiars i les disculpes interminables. El protagonista intenta trobar-se a si mateix enmig d'ampolles, episodis de depressió i targetes de Pasqua, però sobretot està cansat d'intentar entendre qui és en aquest caos. El conflicte etern entre el desig de ser 'algú' i la futilitat d'aquesta elecció — això és el que rosega la seva ànima, mentre al seu voltant l'espectacle de la vida continua amb els seus concursos absurds i les seves tragèdies còmiques.
51
4,0
