Quan sembla que el final és un mite, i la vida és un navegador sense fi amb pestanyes que no paren de congelar-se, Andrey Ayrapetov equilibra amb habilitat el cansament del món amb una ironia amarga sobre les crisis perpètues, l'abús de poder i els fracassos personals, sense oblidar les taques i els orgasmes com a darrers bastions de l'absurditat humana.
105
3,5
