El concert és com el diari d'un adult ingenu que intenta escriure acudits més ràpid que la pròpia vida i posar-se en pau amb la depressió enmig de relacions trencades i un esgotament interminable. Està ple de crisis personals, d'un sentiment de futilitat i d'intents de mantenir la bondat en un món on fins i tot tallar-se les ungles sembla una prova. El resultat és quelcom entre una filosofia del fracàs i un intent de trobar llum, quan tot al teu voltant s'assembla a una tardor grisa i a un muntatge interminable d'arguments i reconciliacions.
31
