La ciutat, l'alcohol, la Covid i els intents fútils de donar sentit a un mateix i al món: tot això es plasma en un flux d'absurditat i desastres quotidians, on la solitud coexisteix amb cites ridícules i escapades mèdiques. Sembla que l'autor intenta superar-se, però la majoria de vegades perd la partida contra la realitat, on fins i tot els taxis i les ressenyes són un pretext per a la filosofia. El que queda és una contemplació cansada, on el divertit i el trist són inseparables, i l'esperança d'ordre és tan il·lusió com la creença en l'equitat de les avaluacions o en el significat de les enquestes d'opinió.
30
