Un any i mig al Kazakhstan i intents de derrocar el règim a través de grups de xat, on tothom llegeix les publicacions excepte els qui ho han de fer; drames familiars en un context de penúries perpètues i equipament de l'època soviètica que es va espatllar menys sovint que les nostres esperances; exercicis militars amb picarols i telèfons mòbils en lloc de walkie-talkies, i la presa de consciència que la revolució és un art que no hem dominat, però en el qual els kirguisos són mestres; tot això amanit amb una ironia cansada adreçada a una generació atrapada en el passat i incapaç de deixar-se anar.
47
