La vida després d'una ruptura, un confinament i una mudança a Kazakhstan no és una comèdia, però intentar-hi trobar humor i ironia de vegades pot ser una salvació. És una barreja d'absurditats quotidianes, observacions socials i intents de reparar relacions en una època de desconnexió de la realitat en línia. Una barreja de cansament, sarcasme i una discreta tristesa en adonar-se que la noia ideal és aquella que es riu de tu més fort del que tu et rius de tu mateix.
32
