Farses de passaports, fronteres que fan doblet de discoteques i la recerca inacabable d'un país on es pugui agafar almenys un respir — tot amb el teló de fons de acudits sobre com un còmic intenta no cremar-se en el foc de l'absurditat global. Enmig de khinkali armènies i 'si us plau' georgians, ressona la veu cansada d'un emigrant que sap que la llibertat d'expressió i de llengua és una raresa, i que una broma de vegades et pot costar la vida. En una època en què els polítics estan desorientats i la guàrdia dels escriptors vetlla, és alhora divertit i trist — i això, potser, és el millor diagnòstic dels nostres temps.
46
4,0
