Un monòleg d'stand-up sobre com la vida d'un còmic barreja hipoteques, peculiaritats regionals i anècdotes militars, mentre els intents d'integrar-se en diferents ciutats es converteixen en una recerca cultural amb elements de supervivència. Ho té tot: des de desastres domèstics interminables fins a observacions subtils sobre estereotips nacionals i batalles conjugals eterns, amanit amb la ironia cansada d'un home que fa temps que va descobrir que ser popular no sempre significa ser comprès. En definitiva, no és només un espectacle, sinó una crònica de la vida en la línia divisòria entre el somni i la realitat, on fins i tot els acudits sobre el chak-chak i el perepechi es converteixen en un manifest polític.
51
