Denis Gvozdev és un especialista en la ironia subtil de créixer a Rússia. El seu espectacle 'Basat en els resultats de l'Examen Estatal Unificat' no és tant una rutina de monòleg còmic sobre els abandonaments escolars com un inventari impassible d'il·lusions perdudes: des dels somnis d'un gran futur fins a les guies d'autoestudi de matemàtiques avançades.
El tema principal d'aquesta actuació és l'anatomia del sistema educatiu rus, on les rialles nervioses s'entrellacen amb records de l'olor de guix i d'esperances vanes. Aquí, el sistema rus de l'Examen Estatal Unificat no és una reforma abstracta, sinó el principal antagonista, contra el qual ni tan sols les vambes ben lligades ofereixen salvació.
Al final, queda un regust amarg — juntament amb un parell d'observacions brillants: que l'educació al nostre país fa temps que ha deixat de ser un camí cap a la llibertat i que, en canvi, actua com un tutor en la humilitat.
