Valery Artyukhov és un expert en les ansietats de la vida quotidiana i un mestre de l'absurditat cansada, per a qui fins i tot un vianant en una farmàcia esdevé una font de reflexió filosòfica. Els seus concerts són una dosi mesurada d'ironia sobre els hàbits quotidians, les experiències en línia esgotadores i la lluita eterna contra el sistema, on sembla que no hi ha guanyadors.
En lloc de lemas cridaners, hi ha un humor punyent sobre el fet de fer-se gran, que impregna cada detall insignificant: un suplement per augmentar la sang que de sobte es converteix en un símbol de l'època, i la motivació que, com la bateria d'un telèfon intel·ligent, sempre està a zero. Artyukhov agafa aquesta fatiga i la converteix en una eina per fer somriure aquells que s'han acostumat a la idea que la vida no va de victòries, sinó de «simplement arribar al vespre».
