Ivan Abramov tria no riure entre llàgrimes, sinó oferir una visió cansada i irònica del soroll de la vida. Els seus concerts són un recórrer acurat a través de les preocupacions familiars, l'absurditat de les notícies i aquella crisi adolescent eterna que, per alguna raó, mai no sembla esvair-se amb l'edat.
En lloc de manifestos sorollosos, hi ha una sincera admiració per com els records de la infància, les escoles de música i les visites rutinàries a l'uròleg s'entrellacen en el gran caos de la vida adulta. Abramov no pretén ser un savi: observa aquest circ des de la vora, sense arriscar-se a convertir les anècdotes quotidianes en veritats absolutes.
La idea principal és senzilla: cap de nosaltres ha crescut de veritat, i fins i tot l'amor esdevé una pregunta en lloc d'una resposta. Així que, si us ve de gust veure aquesta cansalitat familiar, amanida d'autoironia i un toc de cinisme, Abramov és al vostre servei.
