Misha Kucherenko s'especialitza en l'humor negre sobre la realitat moderna, on la línia entre la broma i la confessió es difumina més ràpidament que les esperances d'un futur brillant. El seu espectacle 'Zugzwang' és una col·lecció d'observacions sobre les febleses humanes, barrejades amb l'absurditat subtil de la vida: inclou divagacions psicològiques i converses quotidianes sobre l'herència, tot travessat per un cinisme punyent.
A 'Stoic', creix la sensació que fins i tot les virtuts més grans estan devaluades aquí. L'èxit no consisteix a fer una proesa, sinó a mantenir-se més o menys assenyat sota el pes d'un llegat gitano, la policia i els morts, als quals cal comptar, si hem de fer cas de la mare. En aquesta dissecció irònica de la maduració, no hi ha lloc per a les victòries; només hi ha el mercat, la por de dir que no i nocions difuminades de masculinitat, on l'únic far és una dona amb el logotip groc de l'MTS.
