Anton Borisov és un còmic per a aquells que ja s'han adonat que no hi haurà cap 'món nou', i que l'antic ja fa temps que va ser esborrat de les parets dels còmodes pisos prefabricats. Els seus espectacles són una crònica durament guanyada de trenta-i-pocs esgotats, la mirada fixa per torns en l'era dels codis QR i en la finestra on les àvies discuteixen Putin com un superheroi local. Aquí, l'heroïcitat es desglossa per revelar que ser un heroi té més a veure amb estar en silenci a una cua que no pas amb desfilades de victòria.
L'humor de Borisov et deixa al descobert, però no deixa espai per a la grandiloqüència: l'absurditat i el cansament a banda i banda de la pantalla són massa familiars. Enmig de les bagatelles quotidianes — nens que fa temps que han superat els adults en astúcia, i vesprades llargues dedicades a veure pel·lícules per als cansats — hi ha recordatoris constants: sobreviure a Rússia és aprendre a somriure en una batalla on fins i tot les normes s'obliden abans d'anunciar-les.
Aquí no hi ha crides al canvi, però sí un intent desesperat de mantenir les restes de la humanitat en una realitat on una broma és l'última forma de protesta no resolta.
