Oleg Zavodenko és un còmic d'aquells que s'ha cansat de seguir el guió de vida d'una altra persona. Els seus espectacles són les reflexions d'un treballador incansable i profundament irònic que no fa cap esforç per aparentar ser millor del que és. Els personatges de Zavodenko treballen, s'enamoren, discuteixen, es reconcilien i suporten l'absurditat que s'amaga allà on els altres veuen escenes quotidianes i ordinàries.
El seu monòleg està ple d'observacions sobre l'esgotament: fins i tot si tallar-se les ungles és una proesa, això vol dir que hi ha alguna cosa per riure i per sentir-se trist. Els temes són l'autoidentitat, els drames familiars, les pors i la solitud enmig de la multitud. En lloc d'odes triomfals, hi ha una filosofia del fracàs, on l'art principal rau a no perdre el sentit de l'autoironia, fins i tot quan la vida s'assembla a una tardor grisa. Zavodenko s'endinsa en els detalls i no deixa espai per a l'ostentació, posant al descobert allò que normalment es manté amagat.
