Max Evdokimov és un còmic que no busca vies d'escapament fàcils, perquè viu en un món on mai no n'han existit. Els seus espectacles croniquen la lluita contra l'absurditat de la vida quotidiana: des de cues d'espera tan infinites com un embús fins a l'austeritat que sembla un esport nacional.
En lloc de respostes, hi ha un honest estupor per com una simple espera a la consulta mèdica es converteix en un impàs filosòfic. Yevdokimov és observador, però no confia ni en ell mateix ni en la vida; per això, cada un dels seus monòlegs és precisament aquest 'encara no he rendit', tot i que tampoc no espera guanyar.
L'essència del seu humor rau en la capacitat de riure del fet que ja no som ni a la línia de sortida ni a la de meta, sinó en algun punt intermedi, veient com l'esperança ens ha tornat a escapar.
