Un flux de consciència en què Rússia navega en un vell brig, i el tartamudeig no és una malaltia sinó una metàfora de la vida. La vacunació, el dopatge, el medi ambient i la política s'entrellacen amb històries personals i l'absurditat que ja no sorprèn, sinó que simplement esgota. Aquí trobem una noia sueca amb diòxid de carboni, pirates russos sense bandera i la recerca eterna de sentit en el caos, on fins i tot les estàtues canten l'himne nacional. El concert és com un intent d'entendre un país que és alhora familiar i aliè, i que encara navega a contracorrent sense preguntar-se cap a on va.
33
