Un còmic de Permsky amb un jersei de segona mà fa esclatar una tragicomèdia de la vida quotidiana i la pobresa provincial, on els objectes gairebé són vius i les relacions són una reparació interminable amb un toc de sentimentalitat. Intenta mantenir la façana de fill d'agent de trànsit i, filosòficament, assumeix el fons de la misèria, atrapat entre targetes de descompte i l'armilla d'or de la seva mare, que recull ferralla com a prova de vida. Aquest monòleg captura la malenconia de les esperances perdudes, els rituals familiars i una absurditat que fa olor de roba de punt vella i la por eterna de perdre allò que mai no va ser realment teu.
47
4,0
