Levon Musaelyan és un d'aquells còmics que s'inspira en les absurditats i rutines de la vida quotidiana, sense por d'endinsar-se en les seves pròpies pors i moments incòmodes. Els seus espectacles, ja sigui 'Punch Machine' amb la seva interacció en directe i improvisació, o 'My Respect' amb els seus intents de trobar un raig de llum en l'asfixiant bullícia de Moscou, desemboquen invariablement en una subtil exploració autoirònica de la vida entre entrebancs i trobades fortuïtes.
El gran punt fort de Musayelyan són els seus poders d'observació, que mai no s'afanyen a conformar-se a les expectatives dels altres. Fins i tot en l'inquietant 'Tiger milk', aconsegueix parlar de les seves pròpies febleses sense perdre el seu sentit de l'humor ni la compostura. És monòleg per a aquells que prefereixen una visió sòbria del seu entorn i valoren més l'honestedat desil·lusionada que una altra dosi d'optimisme.
