El concert és com un viatge en un minibús rus: és sotragat, et posa els nervis de punta, però no te'n pots desenganxar. Hi ha trobades tenses amb els 'polis', humor àcid sobre l'alcohol i drames familiars, tot amanit amb una ironia cansada sobre la vida a la vora de l'emigració i la supervivència. El públic no està format per adolescents i àvies, sinó per aquells que recorden quan la cervesa era més forta i les esperances eren més febles. Bromes sobre la vida quotidiana i el dolor que sonen gairebé com una confessió, però amb el còctel còmic familiar d'amargor i rialles.
49
