Aquest flux de consciència és un intent de donar sentit a la realitat russa a través del prisma de les absurditats quotidianes, el cansament i les contradiccions socials infinites. Des del tartamudeig i l'alcohol fins als impostos als qui no tenen fills i als gossos en grans pisos — tot s'entrellaça en una mescla absurda, on l'humor serveix d'escut contra l'ansietat i la manca de sentit. El monòleg d'stand-up és com una conversa amb algú que ha vist i sentit massa per creure en el canvi, però que tot i així intenta riure's de si mateix i del seu país.
28
