Roman Filin ens porta de visita pels corredors de l'absurd: des dels contractes governamentals i les ambicions dels polítics nacionals fins a les controvèrsies internacionals. Els personatges inclouen presidents que viuen les seves pròpies vides, un miler de milions gastats en medicaments dubtosos i Groenlàndia amb tradicions que només ella entén.
En lloc del cicle habitual de queixes, aquí emergeix una honestedat rara: fins i tot els fracassos i les absurditats esdevenen un tresor nacional especial. Aquest concert no tracta de victòries, sinó de la capacitat de somriure enmig del caos. Així és aproximadament com viuen el país i el seu públic: amb una ironia cansada però ferma.
