Dima Vorobyov és un còmic que trepitja amb confiança la línia entre el sarcasme i la desesperació honesta, gairebé quotidiana. Les seves observacions sempre estan impregnades d'un somriure irònic i un toc d'ironia autocrítica: ja sigui sobre la vida després dels confinaments, viure a l'estranger o les absurditats locals dels pobles petits.
Vorobyov rarament té finals feliços; més aviat, ja es considera una victòria si un aconsegueix no tornar-se boig. Disseca la vida quotidiana d'una manera que la fatiga es converteix en rialla, mentre que la tristesa esdevé una emoció necessària. La seva nòvia ideal, pel que sembla, riu amb una rialla punyent: i això no prové de fantasies de còmics, sinó directament de la vida, on cada nova restricció és només una altra excusa per detectar l'absurditat del que està passant.
