Un monòleg d'stand-up sobre restriccions, contratemps quotidians i les absurditats de la vida provincial – des de l'oficina de correus fins a l'alcalde – on l'humor sovint sembla intentar sobreviure en una pel·lícula absurda amb un pressupost molt ajustat. L'artista equilibra amb habilitat entre la irritació i l'autoodi, parlant de sobrenoms, xarxes socials i drames personals, com si intentés trobar un raig de llum en la grisor eterna i les lleis que prohibeixen fins i tot renegar a l'escenari. Si la fatiga de la realitat es pogués mesurar, aquest concert en seria el diagnòstic precís, amb un toc d'amargor i sense il·lusions.
29
