En el seu espectacle *The Trickster*, Vadim Postilny, com sempre, disseca els trucs de mans quotidians que conformen la vida: una multa per creuar malament el carrer aquí, un mapa dels fracassos personals allà, i intents d'encaixar d'alguna manera en unes normes que ningú no ha explicat mai com cal. Són problemes quotidians, però deliciosament reconeixibles: un esport que et fa mal de dents i un teatre que et deixa amb la sensació de fer el ridícul.
L'enemic principal, com sempre, és el sistema —absurd, esgotat, com un missatger que et demana una signatura només per marcar una casella. Postilny no té il·lusions: la normalitat fa temps que escasseja, la higiene és discutible i la felicitat és més aviat una excusa per eixugar-se les mans un cop més i encaixar en l'esquema general de les coses. L'ambient de l'espectacle és el d'un dia nou que demana un rebut i canvi, però que no promet cap diferència.
