Mikhail Zeifert prefereix no albergar cap il·lusió: el seu concert 'Potential' és un balanç amb l'ansietat, l'absurditat i la rutina completament desgastada de la vida quotidiana. Aquí, fins i tot els sense llar semblen tenir potencial de gestió, mentre que un ascensor ordinari presenta una sospitosa semblança amb una màquina de destrucció.
Amb una ironia cansada, Mikhail aborda la homofòbia, les relacions i el romanticisme dur dels llocs pornogràfics. Res d'això no sona com una queixa; més aviat, és una acceptació indiferent del caos que l'envolta i el habita. I si hi ha algun potencial, sembla que rau en la capacitat de sobreviure i trobar alegria en les petites coses en un món on els grans somnis semblen fora de lloc.
