Pyotr Evdokimov disseca els drames perennes de la nostra època obsessionada per la teràpia: no té paciència amb els psicòlegs, ni ganes de casar-se, però tampoc no intenta amagar les seves pròpies pors infantils. A *The Processed Rabble*, sota l'enginy s'amaga el pànic a la perspectiva de créixer, quan fins i tot triar una navalla és més important que els vots matrimonials.
Els temes són antics, les angoixes, noves: vibradors a l'armari, victòries ràpides al llit i la realitat elàstica de la responsabilitat. Essencialment, és el retrat d'un home que està cansat de sentir-se cohibit, però que encara alimenta una feble esperança que no tota honestedat mereix un aplaudiment.
