En el concert "Makolekalin", Tuyana Khorovits, com de costum, traspassa els límits: aquí, les pors conviuen amb converses sobre el cabell i les vacunes, mentre que el riure esdevé un ritual gairebé absurd.
La seva veu monòtona i el seu cansament de la vida només emfatitzen la sensació general: tot al seu voltant sembla cada cop més una sessió de fotos interminable en un funeral. No és un concert, sinó un intent de no perdre el sentit de l'autoironia quan la realitat ja és, per si mateixa, absurda.
