Kirill Selegey és el tipus de còmic que sap convertir l'ansietat i l'absurditat quotidiana en material per a un riure contingut. Als seus espectacles, tot resulta dolorosament familiar: la por a la policia, els plans interminables, les xarxes de seguretat financeres i els memes sobre la guerra mundial, tot amanit amb sarcasme i un toc d'ironia cansada.
No pinta quadres heroics ni proposa solucions senzilles. Aquí hi ha 'laberints' ombrívols amb missatges d'estil interrogatori, i una homofòbia perpètua en un context de descobriments científics. A la superfície, només hi ha cansament, estès entre els intents de sobreviure i l'absurditat de la vida quotidiana, com ara una visita per comprar pasta de dents.
La clau de la seva comèdia és la sensació que el coratge avui dia potser no és una virtut, sinó simplement l'hàbit de mantenir-se a flote malgrat el soroll de fons del pànic. Selegay no ofereix un final feliç, però sí que ofereix un mirall honest, lliure de lluentor innecessària, i una ironia constant sobre l'estat de les coses.
