La vida és una espera interminable que algú giri el pom de la porta perquè finalment et puguis relaxar, mentre que la gent que t'envolta sembla personatges d'una obra de teatre absurda, on les protestes i l'homofòbia coexisteixen amb descobriments científics desconcertants i drames de lavabo. En aquest concert, un observador cansat intenta entendre per què tenim tanta por de la solitud, per què les xarxes socials estan plenes de falses identitats i per què anar al cinema amb els amics és una prova de resistència. Aquí no hi ha cap final feliç, només un sarcasme contingut sobre la nostra lluita eterna amb la vida quotidiana, les relacions i la nostra pròpia manca de sentit.
41
5,0
