Denis Antipin és un mestre a l'hora d'observar l'apatia quotidiana, sense intentar treure'ns-ne cap a un futur més brillant. El seu concert és un retrat de la frustració actual, on és més fàcil per a cadascun de nosaltres parlar de sexe incòmode o tenir por dels cavalls que no pas admetre sincerament que tot el que ens envolta de vegades és absurd i esgotador.
Antipin fa veure que no vol ser una estrella, però sap perfectament com són les estrelles de veritat: estan tan cansades i avergonyides com ell, només que ho amaguen millor. Darrere de les rialles, emergeix una filosofia: no tant sobre el sentit de la vida, sinó més aviat sobre com no tornar-se boig en una època de soroll constant i avorriment quotidià.
