Seva Lovkachyov és un còmic que sap com fa olor una ciutat esgotada, per què el metro és més sorollós que els teus pensaments i per què les reunions de pares semblen més una sèrie de televisió psicodèlica que una trobada amb els professors. Cada espectacle és una dissecció delicada de les absurditats del dia a dia, ja sigui el sabotatge familiar o els trucs de supervivència entre el plancton d'oficina.
Aquí, no busca significat en les classificacions ni cau en les tendències: Lokvachyov resol amb cura les fallades internes dels adults que fa temps que han oblidat la contrasenya de si mateixos. Un toc de cansament, ironia deliberada — i, curiosament, un cert desig tossut d'arribar al cor de la vida a través del brunzit de les portes del garatge que es tanquen.
Les seves observacions no requereixen rebombori ni intenten sobrepassar l'època. De vegades, l'únic que queda és escopir en silenci una boira electrostàtica de saliva en direcció a un company i intentar no deixar-se vèncer per l'ansietat social pròpia.
