Gleb Kapelyukh veu la vida adulta com un circ on ha entrat per error, amb la sortida perduda en algun lloc entre un cub de Rubik i petits trucs de cuina esgotats. Aquí, la vida quotidiana s'assembla a un pati d'escola, on l'assetjament no és un drama sinó un teló de fons constant.
L'equilibri constant entre la paranoia, la gent estranya i els intents de mantenir-se a flote es converteix en l'actuació principal de la nit. Mentre tothom al seu voltant corre i s'afanya, Kapelyukh suggereix no entrar en pànic: de vegades, l'autèntica actuació és simplement no perdre el seny.
