Amb una composició envejable, Yegor Alexandrov explora els conflictes familiars i la malenconia urbana contra el teló de fons d'Arkhangelsk dels anys noranta — una època en què fins i tot una espatlla desplaçada esdevé un símbol d'alguna cosa més gran. La vida, al seu parer, és una lluita eterna per la salut mental en un món on la nostàlgia ja fa temps que s'ha podrit, i el caos que l'envolta obliga a buscar restes d'humanitat fins i tot al fons d'un got.
En Yegor no està organitzant revolucions; simplement mostra com els nostres drames quotidians i les discrepàncies polítiques no són més que soroll de fons en l'absurditat implacable de la realitat que ens envolta. Sembla que no té cap il·lusió: mantenir la salut mental i no convertir-se en un simple figurant és, en si mateix, una victòria.
