Andrey Beburishvili és un còmic que prefereix l'honestedat al bullici dels focus. Els seus espectacles tracten amb destresa temes com la família, el sexe, la solitud i aquella vergonya tan pròpia de cadascú, ja sigui per un poema de l'escola o per una ruptura en l'edat adulta.
El seu nou material revela no només una cansalissa continguda envers els vells clixés, sinó també una perplexitat perpètua davant l'absurditat de la nostra vida quotidiana: una realitat on l'intent de ser independent de vegades sembla més aviat un diagnòstic mèdic. Beburishvili no ofereix solucions fàcils, però destaca magistralment aquell somriure nerviós amb què el país sol mirar-se al mirall.
