En la seva exposició individual *The Loser*, Dima Moskvin compila una col·lecció dels errors de la vida i intenta demostrar metòdicament que, si s'hi pot trobar alguna lògica, és senzillament la mena que és millor deixar sense descobrir. El to és irònic, lleugerament absurd, amb raríssims raigs d'esperança que normalment acaben igual que totes les altres coses bones.
La idea principal és senzilla i desagradable: ser un 'perdedor' no és una sentència, sinó un estat d'estabilitat que, almenys, no cal mantenir. Aquí, les observacions quotidianes s'entrellacen amb breus interludis teatrals i humor autoirònic, la qual cosa dona com a resultat una història coherent sobre com no tornar-se boig quan l'univers clarament no en té ganes.
