Alexander Dolgopolov és un còmic amb un toc distintiu per a l'absurd, les trampes burocràtiques i l'angoixa interminable d'un emigrant. Els seus espectacles són una crònica tendra però implacable de la vida en un món on fins i tot un passaport estàndard es converteix en una recerca existencial, i els errors quotidians del sistema d'immigració esdevenen una font d'ironia i escepticisme.
Dolgopolov no té pressa per oferir falses esperances ni per entretenir a qualsevol preu: el seu humor és un mitjà de supervivència en una època de notícies de guerra, cues interminables i preguntes perpètues sobre com encaixar en una cultura estrangera amb un bagatge rus. Els temes principals van des de drames personals i topades amb la burocràcia europea fins a observacions cauteloses sobre els seus propis dimonis interns, el creixement i la pèrdua de les il·lusions de joventut.
El to és irònic, una mica cansat: la perspectiva d'algú per a qui la sàtira fa temps que ha deixat de ser un passatemps i s'ha convertit en l'últim recurs per a la teràpia. És divertit, amarg, proper... i no sempre optimista.
