Lilia Averina té un do per captar aquell tipus de coses de les quals la gent sol parlar només a la cuina, un cop tots els altres ja han marxat a casa. En el seu espectacle *Painfully Beautiful*, disseca delicadament les tàctiques absurdes que les dones utilitzen per resistir-se a l'envelliment, així com la familiar apatia masculina: aquell mateix 'tractament de vodka' i el menyspreu ostentós envers un mateix.
En lloc de buscar l'aplaudiment, hi ha una cansalera irònica, un reflex reconeixible de les crisis familiars i de mitjana edat. Averina no fa la vida millor, però explica amb precisió per què tot és perfectament normal (i divertit) en la seva imperfecció.
