Les Quatre històries de Josh Wolf és un recorregut cansat i sincer pel caos quotidià que se suposa que és «normal»: el control de danys de la criança, les tonteries de l'aeroport i l'ecosistema delicat de l'ego d'un home adult. L'ambient és a mitges: una mica sec, una mica acabat, i plenament conscient que la vida és, sobretot, improvisar amb les mans ja plenes.
El fil conductor més potent és la vergonya com a passatemps autofinançat: el món no ens mira ni de lluny tant com el cervell insisteix. No espereu un arc argumental net ni una lliçó heroica; és més aviat una descripció mental de matinada on la conclusió és que ningú no mana, i encara menys l'adult present.
