Un recorregut esgotador per les absurditats de la criança, el caos de l'aeroport i el fragil ego d'un home que navega pels embolics de la vida amb un sentit de l'humor mig eixut i massa concentració induïda pels edibles. En algun punt entre els desastres dels bolquers i els moviments de ball existencials, és una mirada cansada però honesta sobre com la vergonya és sobretot autoinfligida i per què a ningú realment li importa prou per adonar-se'n. Simplement, no espereu una narrativa ben ordenada: aquesta és la vida, avançant a trompicons, amb els braços plens d'esquirols o no.
17
