John Branyan fa aquella cosa tan pròpia del Midwest: sona amable mentre desmantella silenciosament el teu sentit del significat. Deep Thoughts on Dumb Things viu en el punt dolç entre l'angoixa existencial i les tonteries del dia a dia: aeroports, angoixes estranyes i aquell tipus de caos ordinari que, d'alguna manera, sembla una visió del món.
En línia, també és àmpliament conegut per la seva visió «shakespeariana» dels animals de granja (sí, de debò), un petit recordatori que la cultura alta i el soroll de l'estable mai no han estat tan lluny. La idea més potent aquí és senzilla i lleugerament insultant: la gent es pren massa seriosament a si mateixa, i l'univers ni tan sols es molesta a fingir que li importa.
