En el seu concert *Creative Unit*, Yuri Sidelnikov, com sempre, nedà a contracorrent, assegurant que el públic no oblidi mai com d'absurd pot ser el món modern. La seva última paranoia — una setmana de pànic causada per un error aleatori del sistema — resulta no ser una experiència única, sinó una metàfora de tot el que l'envolta: hi ha més maníacs que sentit, i més absurditat que art real.
Inspirat per la tendència al drama i a l'exageració, Sidelnikov clava una punyalada a l'esquena del que és mundà, però no ho fa amb enginy; més aviat, és irònic amb cansament. Fins i tot les seves observacions més agudes, sembla, sempre busquen almenys un indici de senzilla calidesa humana.
