La vida després dels 30 no és un malson, sinó més aviat una ansietat interminable i somnis absurds sobre la vida quotidiana. Moscou, l'amor, l'art de la seducció i l'absurditat de la burocràcia: tot això es plasma en un monòleg on fins i tot les bromes de vegades semblen somnis, i els drames de la vida real gairebé una comèdia. En resum, un altre relat sincer dels intents de mantenir-se humà en una època en què fins i tot els teus propis pares et poden dir que et fotis, i les relacions són una barreja de pors i malentesos.
21
5,0
