Edició especial de Cap d'Any: 'Gràcies, ja tinc tot el que necessito'

Traslladar-se a Istanbul es converteix en una farsa interminable amb taxistes i caos circulatori, on no s'apliquen les regles habituals i la vida sembla un cafè de gats ple de gats prostitutes. Enmig de balls familiars de Cap d'Any i de l'absurditat d'hotels sense números de cambra, es cola la idea que una VPN s'ha convertit no només en una comoditat, sinó en una eina necessària per a la supervivència en una era de bloquejos i manipulació de preus. Tot això està tenyit d'una ironia cansada pel fet que, fins i tot en una ciutat estrangera, la burocràcia i l'absurditat continuen marcant el rumb cap al caos.