Volant per sobre de coets i Wi-Fi a bord, maletes perdudes i habitacions d'estil kazakh a Moscou – tot això es serveix amb una perspectiva cansada de l'absurditat global, on fins i tot les picades de tàxies i els atisedors de foc en forma de pingüí esdevenen un pretext per filosofar sobre la vida i la senzillesa. El protagonista navega entre crisis migratòries, emigració i desastres quotidians, sense oblidar-se de burlar-se dels mites generacionals i de les il·lusions de les xarxes socials, i finalment es manté com un testimoni lleugerament desconcertat però invariablement observador de l'època.
33
