Una història sobre créixer en una època en què la moralitat és com la rutina d'exercicis de Shishonin: agonitzant i sense cap garantia de resultats. Vist a través del prisma de l'absurditat quotidiana — des de les classes de l'escola fins als mendicants de Moscou amb patinets elèctrics — emergeix una sensació de fatiga cultural i inquietud en un món on fins i tot la paraula «sadisme» sona com un desafiament al sentit comú. No hi ha promeses de justícia, però sí molt de pànic, cinisme i intents de preservar la humanitat enmig del caos.
33
