Evgeny Chebatkov és un còmic que no promet respostes fàcils, però parla amb facilitat dels temes més complexos. Els seus espectacles són una delicada barreja de nostàlgia dels noranta, la rutina diària de la vida d'un emigrant i aquella malenconia russa per antonomàsia en la qual, amb un petit esforç, encara hi ha espai per a l'amistat, per a la vergonya i per a un raig d'esperança.
Entre la seva infància als Urals, els atacs de pànic en un volcà i els intents d'entendre la seva pròpia identitat, Chebatkov recull l'absurditat de detalls dispersos i després els llança al públic, que està perpetuament dividit entre forçar una rialla o reflexionar seriosament.
Malgrat la negror del punt de partida —ja sigui el món criminal del passat o el patriotisme sense pompa—, les seves observacions són força honestes: de vegades un pare és un enemic, de vegades Moscou és un volcà i de vegades tota la vida adulta és simplement una llarga pallissa amb bastons.
