Un clàssic de l'stand-up rus: l'absurditat quotidiana, la nostàlgia dels dies d'escola i revelacions íntimes amb un toc d'ansietat i cansament. Entre els acudits hi ha observacions socials sobre la desigualtat, la toxicitat i la paranoia en una època en què fins i tot una ajudant domèstica és una espia potencial. El públic aquí sembla més una font d'ironia que d'inspiració, i el final és el tradicional «fuck off» com a apoteosi de la sinceritat i del cansament de tot plegat.
33
