Humor sobre els tribunals, les infraccions i les absurditats de la vida quotidiana, amb un toc de cansament envers el sistema i una vida on fins i tot la circuncisió es converteix en una saga èpica. De vegades, sembla que el protagonista intenta sobreviure en un món on les lleis i el sentit comú fa temps que van per camins separats, mentre que els drames personals i les petites catàstrofes s'han fusionat en un únic corrent interminable. Tota aquesta realitat es presenta amb una simplicitat tal que resulta alhora divertida i trista — aquí la ironia és més aviat un mecanisme de defensa per no tornar-se boig.
31
