Vasily Medvedev és algú que sap barrejar les complicacions familiars amb un subtil sentit de la fi del món. En l'espectacle '30 peces de plata', els temes de poligàmia, la dictadura materna i un futur nuclear s'entrellacen, mentre que la vida, el desig i l'apocalipsi estan amanits amb un humor punyent — com si miressis l'abisme i, per costum, intentessis explicar un acudit.
Aquí, l'ansietat es converteix en un pretext per al sarcasme, i la funció del monòleg no és afegir significat, sinó mostrar que tot funciona perfectament sense ell. En un món on el sexe, el temps i les catàstrofes globals s'entrellacen en un embolic absurd, Medvedev ens recorda tranquil·lament: les coses ja són prou dolentes, però ningú no ens ha prohibit riure.
